Guerra d'Indoxina

Guerra d'Indoxina
guerres d'Indoxina i Guerra Freda
	; Un paracaigudista utilitza un FM 24/29 durant una emboscada (maig de 1952).
Tipus	guerra
Data	19 de desembre de 1946 - 1 d'agost de 1954
Lloc	Indoxina francesa
Estat	Indoxina francesa
Resultat	Victòria del Viet Minh i Conferència de Ginebra. Els francesos abandonen Indoxina.
Bàndols
França (1946-54) ; Indoxina francesa (1946-53); Estat del Vietnam (1949-54); Cambodja (1953-54); Laos (1949-54); amb el suport de:; Estats Units	República Democràtica del Vietnam i altres moviments comunistes ; amb el suport de: ; R.P. de la Xina ; Unió Soviètica
Comandants
Philippe Leclerc de Hauteclocque (1945–46); Jean Étienne Valluy (1946–48); Roger Blaizot (1948–49); Marcel Maurice Carpentier (1949–50); Jean de Lattre de Tassigny (1950–51); Raoul Salan (1952–53); Henri Navarre (1953–54)	Hồ Chí Minh; Võ Nguyên Giáp; Nguyễn Chí Thanh; Hoàng Văn Thái; Văn Tiến Dũng; Phạm Văn Đồng; Trường Chinh; Souphanouvong; Kaysone Phomvihane; Sơn Ngọc Minh; Tou Samouth ; Trần Canh
Forces
400.000	450.000
Baixes
Mèdia

La Guerra d'Indoxina (1946-1954), també coneguda com a Primera Guerra d'Indoxina o Guerra de l'Indoxina Francesa, va ser un conflicte que va tenir lloc a tres països de Indoxina francesa, entre ells Vietnam, Laos i Cambodja, entre la força expedicionària francesa, d'una banda, amb el suport de les forces aliades natives, incloses les forces de l'Estat del Vietnam, el Regne de Laos i el Regne de Cambodja sota la Unió Francesa, i la República Democràtica del Vietnam (Việt Minh) i altres forces de resistència de Laos (Pathet Lao) i Cambodja (Khmer Issarak) de l'altra. La guerra va començar el 19 de desembre de 1946, quan Ho Chi Minh va ordenar una resistència a tot el país, i va acabar el 20 de juliol de 1954 quan es van signar els acords de Ginebra. Tanmateix, el veritable conflicte va esclatar el 23 de setembre de 1945 quan els francesos van seguir els britànics a la Cotxinxina per desarmar els japonesos.

Després que els japonesos fossin derrotats i perdessin el control del territori de la Federació Indoxinesa (avui Vietnam, Laos i Cambodja), els francesos van enviar les seves tropes de tornada per recuperar la zona. França es va unir a aquesta guerra per obligar el territori d'Indoxina a romandre a la recentment constituïda Unió Francesa -segons la declaració del 24 de març de 1945 del govern provisional de la República Francesa de Charles de Gaulle i allò que estipulava la constitució francesa de 1946. La motivació de França per entrar a la guerra va ser més política i psicològica que econòmica. Els partidaris francesos de la guerra argumentaven que si França permetia que Indoxina aconseguís la independència, els drets colonials francesos i les propietats a les colònies d'ultramar es perdrien ràpidament.^[1]

La majoria dels líders francesos creien que aquesta guerra seria només una mica més gran que una recolonització clàssica, en la qual els francesos ocupaven nuclis de població i s'expandien gradualment en forma de "taca d'oli", una cosa que ja havien fet amb gran èxit al Marroc i a Algèria. Però contràriament a aquesta expectativa, tot i que els francesos tenien una superioritat militar al principi, les forces de la República Democràtica del Vietnam es feren més i més fortes i controlaren cada cop més territori. Al final de la guerra, França estava empantanada en una costosa guerra sense trobar la manera de guanyar, mentre que la República Democràtica de Vietnam controlava més del 75% del territori.^[1]

Mentrestant, l'objectiu del govern de la República Democràtica del Vietnam era aconseguir la independència del seu poble. La guerra entre una potència mundial i un país pobre i endarrerit va tenir lloc gairebé com deia Ho Chi Minh:

«	Serà una lluita entre un elefant i un tigre. Si el tigre s'atura, serà trepitjat fins a la mort per l'elefant. Però els tigres no es queden quiets. Durant el dia s'amaguen al bosc i surten de nit. Saltarà sobre l'esquena de l'elefant, esquinçarà grans trossos de pell i després tornarà a córrer cap al bosc fosc. I a poc a poc, l'elefant morirà dessagnat. La guerra d'Indoxina serà així.	»
— ^[2]

Fins al 1949 el conflicte va ser principalment una guerra de guerrilles entre el Viet Minh i el poder colonial. A partir de 1949 el conflicte es va convertir en una guerra per poders dins de la Guerra Freda a causa de l'armament del Viet Minh per part de la República Popular de la Xina, que havia guanyat la Guerra Civil xinesa, i el suport dels Estats Units a França. Després de la derrota de Dien Bien Phu, a la Conferència d'Indoxina de 1954 a Ginebra la potència colonial, cada cop més sota pressió militar, va acceptar una solució negociada que va ser determinada en gran part per la Xina i que va donar lloc a la partició de Vietnam mitjançant la intervenció dels Estats Units. Aquesta divisió del país finalment va conduir a la guerra del Vietnam. Els moviments comunistes del Pathet Lao i el Khmer Issarak, que tenien el suport del Viet Minh, també van establir les bases dels posteriors moviments guerrillers comunistes a les parts no vietnamites d'Indoxina. La guerra va formar part d'una cadena d'enfrontaments militars que va tenir lloc als països d'Indoxina des del 1941 fins al 1979

↑ ^1,0 ^1,1 Tucker, 2000, p. 188.
↑ Responent al periodista de The New York Times David Schoenbrun en una entrevista l'11 de setembre de 1946 a París. Citat a Duiker, William J. Ho Chi Minh: A Life (en anglès). Hyperion, 2000. ISBN 9780786863877.

[FOOTNOTETucker2000188-1] 1,0 ^1,1 Tucker, 2000, p. 188.

[2] Responent al periodista de The New York Times David Schoenbrun en una entrevista l'11 de setembre de 1946 a París. Citat a Duiker, William J. Ho Chi Minh: A Life (en anglès). Hyperion, 2000. ISBN 9780786863877.

[1]

[2]